Motacilla alba

White wagtail

Cuereta blanca

Balades dels ocells,

quan s'acaba el dia

perquè ja passa la calor,

i el sol s'aprima.

I jo, sobre l'herba,

vora el riu

amb els arbres,

que em fan companyia

miro el cel

i penso en la teva pell,

tan fina,

i els teus ulls brillen

com l'aigua cristallina.

Vull agafar-te la mà

i el que toco és l'argila

de la vora de la riba.

I l'ocell gran ja canta,

la seva cançó de melangia,

demanant quan podrà veure,

la cuereta que estima.

Joaquima