Ciconia ciconia

White stork
Cigonya blanca

Cigonya, cigonya, de nevat plomatge,
que a la primavera et miro passar,
el bec ple de branques, de fulles i plomes
que amb força carregues per fer-te la llar.
Per fer les niuades damunt de les cases,
damunt de les torres, sobre les terrasses,
i vetllar les cries que aviat naixeran.
Cigonya formosa, amb ales grandioses
que al cel vas voltant,
on és aquell astre que a les teves àvies
anava guiant?
L'instint on s'amaga que et fa sedentària
en lloc d'emigrar?
No creues fronteres, ni passes muntanyes,
ni la mar travesses per saciar la fam.
Cigonya, cigonya, la teva camada
la terra africana no coneixerà.
Per terres estranyes, les teves companyes,
en les altes branques, el niu no faran.
Cigonya, cigonya, de nevat plomatge,
cap allà al capvespre et veig retornar,
esteses les ales, amb una esquadrilla
de companyes teves, que jo vaig comptant.
Els ulls s'aguditzen en la llunyania,
el cel roig retalla el teu vol galà,
i el cor s'emociona davant l'espectacle
de les ales fosques i el plomatge blanc.
Aurora Marco Arbonès